dijous, 26 d’agost del 2010

Deu canalles i una mare




L’home que treballa de fent de gos a les festes infantils
treu la pols a la disfressa.
Puja al Seat Panda atrotinat que avui quasi ni s’ha engegat
i no pot mai passar de quarta.

Avui l’ha contractat una família benestant de la ciutat
que viu a la part alta.
Para i fa 10 euros de benzina que no en té pas per més.
I fa un vistaso a les revistes.

L‘home que treballa fent de gos a les festes infantils
aparcar sempre li costa.

I amb el temps que fa que fa de gos encara es posa nerviós,
truca i espera respota.

Irromp a la festa amb un pastís cantant “cumpleaños feliz”,
i li va d’un pèl no caure.
Fa ninots a un globos de colors i una espasa d’Star Wars,
i un ós, i flors, i un dinosaure.

L’home que treballa fent de gos a les festes infantils
fa un senyal a la mestressa
que el convida a prendre un cafetó mentre li firma el taló.
No troben tema de conversa.
Ella me l’agafa de la mà i el porta al quarto de planxar,
ell de lluny sent la mainada.
I fan l’amor d’una forma animal entre camises i xandalls,
mitjons, petons i americanes.

L’home que treballa fent de gos marxa com si fos famós
mentre veu arribar el pare.
L’home que treballa fent de gos els fa feliços a tots,
deu canalles i una mare.


L’home que treballa fent de gos a les festes infantils
no sap pas què coi li passa,
gira els ulls cap al retrovisor, la dona abraça aquell senyor.
Amb l’amor ell no hi te traça.


Mitjons petons i americanes, i un ós i flors i un dinosaure.


Els amics de les Arts, L'home que treballa fent de gos.